Crítiques del 10è Concurs de crítica teatral infantil i juvenil

CATEGORIA INFANTIL

1r classificat: Albert Barquilla (11 anys)

TÍTOL DE L’ESPECTACLE: Embolic

COMPANYIA: Pau Palaus      DIRECTOR: Pau Palaus

LLOC, DIA I HORA DE LA FUNCIÓ: Pista de l'Ateneu, 6 d’abril de 2025, 13 h

Embolic és una obra de teatre que et parla d’un pallasso bastant solitari. Ell intenta fer un amic, però a la seva manera. Amb un embolic de corda fa saltar la seva imaginació amb la persona que tingui al costat. Pot imaginar-se que està conduint un cotxe o pescant una sabata, tot amb una corda. Aquesta història te l’explica amb tendresa, innocència però sobretot amb molt d’humor. 

L'obra Embolic combina molts aspectes, com la participació amb tot el públic. Crec que això és de les coses que més s'ha de valorar en aquesta obra teatral. És increïble que l’actor sàpiga improvisar en cada moment que l'espectador que ha sortit a l’escenari no li segueix el joc, sembla que ja ho tingui preparat. Estic segur que si anés a veure l'obra una vegada i una altra sempre seria diferent i única. Això és molt d’admirar. 

Una cosa que fa tan especial l’obra és que el pallasso no parla en tota l’estona. Explica tota la història amb cares i expressions que sempre et deixen molt clar que vol dir. Aquesta és una de les altres coses que fan que aquesta obra de teatre sigui diferent de totes les altres. 

Una altra cosa que fa que recomani anar a veure aquest espectacle és el toc d’humor que integra. En tot moment el pallasso intenta fer riure (i ho aconsegueix) a tot el públic, improvisant l’escena depenent de la implicació del públic la situació en què s'ha de moure i el clima que fa. A més sense parlar. Pot tapar algú amb deu diaris quan fa sol o fer aixecar i seure algú sense parar. I el més important és que el públic gaudeix. 

L’espectacle també inclou algun número d’equilibrisme. Això fa encara més emocionant, divertida i variada l’obra. A més en alguns d’aquest moment fa partícip al públic a ajudant-lo a dur a terme l’acrobàcia. I això encara fa més increïble la història. Els nens i nenes gaudeixen molt en aquest moment de l’espectacle. 

Una obra encara és millor si cada moment està personalitzat, i aquesta obra ho està. Això s’agraeix. En tots els moments una música es va escoltant i encara fa més divertides les escenes.  

L’escenari està decorat amb diferents objectes i el pallasso va vestit amb unes peces de roba bàsiques i brutes. A més porta la cara pintada com un pallasso. Tot el conjunt fa  un ambient rústic i per la meva opinió molt adequat. 

Embolic és un espectacle el qual crec que és per a nenes i nens petits però també per a gent gran. Una obra per a tota la família. Un espectacle que quan comença et deixa els ulls fixats a l’escenari i no pots parar de mirar.  

2n classificada: Arlet Ruiz (9 anys)

TÍTOL DE L’ESPECTACLE: Copiar

COMPANYIA: Animal Religion     DIRECCIÓ: Animal Religion

LLOC, DIA I HORA DE LA FUNCIÓ: Can Papaseit, Animal Religion, 10 h

Connectem

L’espectacle que vaig anar a veure es deia Copiar. El missatge que em va transmetre era que tots copiem pero depèn de quin punt ho mires copiar és bo o dolent. Era un espectacle de circ i dansa. El moment que més em va impactar va ser quan van triar un nen del públic i li van ficar una caixa al cap perquè no veiés res. Després, l’actor va començar a fer uns moviments molt difícils i crec que tothom es va quedar amb la boca oberta.

Em va transmetre moltes emocions diferents: alegria, preocupació, imaginació, sorpresa, calma, diversió i por. Em va interessar el fet que gairebé tota l’estona parlaven amb sons i em transmetien emocions igual que si parlessin. Oi que és molt curiós? La música era molt misteriosa i anava canviant segons l'emoció que hi havia a sobre de l'escenari. L'escenari era fosc i negre, per aquest motiu l’il·luminaven els elements que tenien llum, que eren uns cubs amb tires de llumetes. Tots els cubs canviaven de color menys el cub més gran que era tota l’estona de color blau.

L’espectacle era especial perquè només hi havia un actor que feia l’espectacle acompanyat de 8 nens i nenes del públic i això em va semblar molt bona idea perquè era diferent dels altres espectacles. Recomanaria aquest espectacle perquè em sembla molt original, divertit i emocionant.

ARA ET TOCA A TU, CREUS QUE COPIAR ÉS BO O ÉS DOLENT?

3a classificada: Berta Paino (7 anys)

TÍTOL DE L’ESPECTACLE: Forat

COMPANYIA: Dudu Arnalot    DIRECTOR: Dudu Arnalot

LLOC, DIA I HORA DE LA FUNCIÓ: Ateneu (pista), 5 d’abril de 2025, 13 h

La vida a través d’un forat

Aquesta obra de teatre titulada Forat de la companyia Dudu Arnalot la vaig anar a veure el dissabte dia 5 d’abril  del 2025 a les 13 h al pati de l’escola de l’Ateneu amb els meus pares, el meu germà i la meva àvia. 

Aquesta obra tracta sobre Què hi ha dins un forat? És un espectacle poètic de clown amb màscares, per a tots els públics. Per a tots perquè tant als meus pares, com al meu germà com a mi i a la meva àvia ens va fer molt i molt riure. Vull explicar també que he anat a veure altres obres de teatre com; el Monstre de Colors, Sota Sola i moltes més amb l’escola. 

Aquest pallasso Dudu Arnalot feia molta gracia perquè tots els objectes que agafava estaven foradats. Aquests objectes eren un quadre, una porta, un cubell, una finestra, una tassa, una rentadora, una maleta, un llibre i molts més. 

Tota l’estona feia participar al públic i sobretot als nens que estaven asseguts al terra. Al meu germà i a mi no ens va fer participar perquè estaven a les grades. Vull explicar també que el pallasso no parlava i que feia riure només amb els objectes, el públic i els gestos. Em va agradar molt quan el pallasso va fer un petit teatre amb mascares d’animals com; un peix, una mofeta i una gavina. 

Per acabar, vull dir que feia molta calor i molt sol però això no va impedir que m’agradés molt totes les coses que feia el pallasso Dudu. 

CATEGORIA JUVENIL

1r classificat: Biel Paino (12 anys)

TÍTOL DE L’ESPECTACLE: Matres

COMPANYIA: Campi Qui Pugui      DIRECTOR: Rosa Díaz (La Rous Teatro)

LLOC, DIA I HORA DE LA FUNCIÓ: Can Papasseit, 6 d’abril del 2025, 10 h

De mare no només n’hi ha una

Aquesta obra de teatre titulada Matres de la companyia Campi Qui Pugui es va fer el passat diumenge dia 6 d’abril a les 10 del matí a Can Papasseit de Vilanova del Camí.   

Aquesta obra de teatre que jo vaig veure la vaig trobar molt emotiva perquè tracta sobre la mort, la malaltia i la maternitat d’una manera molt tendra. Aquest any a la Mostra he vist Forat de la companyia Dudu Arnalot, U.F.A de la companyia Cris Clown i finalment vaig anar a veure Otempodiz de la companyia Ertza. 

He decidit fer la crítica d’aquesta obra perquè l’he trobada essencial per als nens, per aquest motiu principal; Per què no volem parlar de la mort als nens? Per què això a vegades és una excusa? La veritat és que la gent sempre diu que mare només n’hi ha una, però en molts casos com, per exemple, en aquesta obra van haver-hi dos i fins i tot tres, de mares. 

Aquesta obra és una obra de teatre, encara que bé podria ser un fet casual en moltes famílies. És per això que aquesta obra és una de les millors que he vist fins ara per tot el que explicaré a continuació. 

Matres expressa molt realisme, humor i amor cap a les persones que més estimem. En Jordi, juntament amb els actors representa la seva infància amb els seus germans, la tieta, la mare i l’àvia. Després de la mort de la mare per un ictus i després se li va complicar amb càncer amb metàstasis. La tieta i l’àvia després d’aquesta desgràcia han de fer de mares en aquesta història. 

Finalment, l’àvia que ells anomenen la padrina també mor. L’obra acaba complint el somni de la tieta. Un somni que no explicaré ja que us animo que aneu al teatre a veure l’obra. 

Cal destacar la il·luminació, la música i el decorat molt ben aconseguits ja que amb poca cosa recreen els diferents escenaris; el galliner, l’hospital, l’habitació del Jordi, etc. 

Per posar punt i final a aquesta crítica m’agradaria insistir en dues qüestions, la primera cal explicar als nens el tema de la mort i no ocultar cap informació i la segona anar al teatre i gaudir. Tot i que en aquesta obra molta gent del públic va acabar plorant perquè suposo que els assistents  es va sentir identificats amb el protagonista de la història. 

2a classificada: Dania Hafiane (15 anys)

TÍTOL DE L’ESPECTACLE: Museu del Temps

COMPANYIA: José Antonio Portillo & Unnica Arts     DIRECTOR: José Antonio Portillo

LLOC, DIA I HORA DE LA FUNCIÓ: Plaça La Isabela, 4 d’abril de 2025, 19 h.  

Museu del temps

Tot just començant el mes d’abril a la ciutat d’Igualada vam tenir l’oportunitat de gaudir de la 36a edició de la Mostra Igualada. Aquest any, hem pogut gaudir de 41 espectacles adreçats a tota mena de públics durant tan sols en quatre dies! Aquestes companyies ens han demostrat el valor de l’espectacle, la dansa, la poesia entre altres arts. 

Jo us parlaré d’un projecte en concret: el Museu del Temps. Va ser un projecte escènic d’art participatiu que combinava teatre de carrer, narració i música. Es va realitzar durant tres dies seguits del 4 al 6 d’abril, a les 19?h o a les 12?h, on a cada dia interpretaven 3 persones diferents. És una obra dirigida a tota mena de públics i ens convida i guia per reflexionar sobre el pas del temps, la memòria i els records i la identitat territorial de cadascú, mitjançant la participació i l’escolta.  

Aquesta representació, dirigida per José Antonio, consistia a enterrar objectes de valor històric i/o sentimental de diverses persones que contenen una història captivadora al darrere. Nou records i objectes excepcionals de nou persones realment diferents, tant pel que fa a l'edat com a la nacionalitat, va ser una gran idea, sincerament, amb un passat realment únic i impressionant. 

Parlant sobre l'escenari i l’espai, gràcies als altaveus col·locats posteriorment i la preparació que van fer cadascun dels participants, va ser molt còmode i fàcil d’entendre el que volien transmetre. A més a més, el so que produïa l’harmònica i la manera que acompanyava a cadascun va ser fascinant i admirable i va produir una sensació molt agradable. Quina meravella! 

En conclusió, ha estat una actuació innovadora i fascinant que m’ha agradat molt i ha fet que passés una molt bona estona. Poder escoltar la història de cadascú i el valor que tenien aquells objectes per aquella gent va ser fascinant i sempre em quedarà un record d’aquesta experiència.  

Moltes gràcies a la Mostra Igualada i companyia! 

*Els premis són possible gràcies al patrocini de les llibreries igualadines Bureau Vallée, Cal Rabell i Llegim…? Llibreria que ofereixen, respectivament i en funció de la classificació, vals de compra dotats en 100, 50 i 25 euros.