RELATORIA - Jornada SPEEM: Més enllà de la programació i opcions de finançament

RELATORIA - Jornada SPEEM: Més enllà de la programació i opcions de finançament

NIL MARTÍN LÓPEZ – 30/03/23,11.30h

Matí de dijous a Igualada. Primera activitat de la Mostra PRO Catalan Arts. A poc a poc, artistes, programadores, gestores, institucions, comunicadores, van aterrant a La Llotja, l’espai relacional de la fira que serveix de punt de trobada al gran volum de professionals i agents del sector que hi assisteixen. Mentre hi ha qui encara es troba com un peix fora de l’aigua i qui ja està de xerrera, saludant velles amistats (les més despertes ja tanquen bolos de bon matí), Ramon Giné, director artístic de la Mostra, ens dona la benvinguda i dispara el tret de sortida de les activitats PRO presentant la  Jornada SPEEM: Més enllà de la programació i opcions de finançament. Una activitat que la Mostra organitza conjuntament amb la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques per donar a conèixer exemples de bones pràctiques d’equipaments municipals les quals, més enllà d’ajudar a fer un sector cultural més inclusiu, democràtic i sostenible, poden ser cabdals per a l’obtenció de finançament públic en la línia complementària a la programació estable del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’únic requisit és formar part de l’SPEEM (el Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya) i posar-hi ganes.

Sabent que és dijous al matí (i que, als catalans, ens costa parlar de diners), la Mostra ha encarregat encertadament a Javi Casado i Guille Vidal-Ribas, artífexs de la conferència ballada sobre danses urbanes Transmissions(programada a la mateixa Mostra), que dinamitzin la xerrada i ens treguin la mandra de sobre. Només aparèixer, Casado i Vidal-Ribas reben un fort aplaudiment. Ens presenten els ponents que parlaran a continuació, tots ells directors o responsables de programació d’equipaments escènics locals de Catalunya. “Gent valenta”, en paraules de Vidal-Ribas a qui s’ha seleccionat pels casos d’èxit en els seus municipis i a qui s’ha demanat de quin desig partienper engegar aquests nous projectes, com els han dut a terme i què és el que els fa sentir-se’n orgullosos. Com que són moltes coses, cada cop que un dels ponents s’allargui més dels cinc minuts estipulats, sonarà la música, els nostres mestres de cerimònia començaran a ballar danses urbanes i nosaltres haurem d’unir-nos-hi. Fem una prova i tothom fa el que bonament pot; això sí, rient i amb moltes ganes!

El primer cas de bones pràctiques que es presentarà té a veure amb la dinamització comunitària. Puja a l’escenari Anna Jiménez, responsable de la programació de Sant Hipòlit de Voltregà, i rep una ovació monumental de bona part del públic. Les programadores també poden ser superestrelles. Convençuda que una imatge val més que mil paraules, Jiménez no diu gaire cosa i ens mostra un vídeo que mostra el projecte ARTISTOT, un espai creatiu que acosta l’art i la cultura a infants i joves des de P3 fins a tercer d’ESO. Mitjançant visites i tallers amb cantants, artistes de circ, performers o artistes plàstiques (entre moltes altres), es vol, no només generar un nou planter d’espectadors, sinó vincular els infants i els joves amb el municipi. Un dels resultats més esperançadors, destaca Jiménez, és el fet que “infants i joves no només assisteixen més a activitats culturals, sinó que hi porten les famílies”. D’aquesta manera, moltes més persones “se senten part” de la cultura del municipi.

Un altre eix a investigar per obtenir finançament públic és el de la comunicació, i és que no hi ha prou amb tenir un bon projecte cultural, sinó que cal saber-lo fer arribar. Toni Roviras, director de l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, està convençut que “qui té un equipament, té un tresor” i una oportunitat de “construir escenaris de benestar”. L’aposta comunicativa de l’Espai Ter passa per la contractació de serveis externs que, durant tot l’any, comuniquen el projecte. Una empresa privada amb qui treballen “com si fossin treballadors públics, com un ecosistema”, afirma Roviras. Entre altres fites, aquesta aposta els ha permès fer arribar el Festival SÓC de dansa urbana i fusió als grans canals mediàtics. Roviras és conscient que posar la comunicació al centre no és fàcil: “cal convèncer els interventors dels ajuntaments a inspirar-se en el model de Torroella de Montgrí, on tenim un interventor molt jove i amb moltes ganes”.

I lligat a la comunicació va el tema del desenvolupament de públics. Un tema que domina Laura Francès, responsable de la programació de Celrà. Un municipi de poc més de 5.000 habitants, però amb molta vida cultural. “Des dels municipis petits també podem fer coses interessants i acollir-nos a aquestes línies de subvenció”, recorda Francès. La seva aposta de nous públics s’orienta, d’una banda, a joves de Celrà, i de l’alta, a públic potencial de dansa (recordem que el municipi és bressol de la companyia internacional Mal Pelo i seu de L’animal a l’esquena). Pel que fa al públic jove, l’estratègia passa pel pacte amb agents del territori: fa temps que Celrà acull el projecte Stalkers, que forma joves d’entre 18 i 25 anys de diferents municipis en els àmbits de la curadoria, la programació i la gestió cultural. Enguany, les joves celranenques que hi participen han programat al poble l’espectacle Mujeres de paja, de Fran Puche, i una sessió amb una jove DJ. I pel que fa a la dansa? Francès comença a explicar el projecte d’aliances amb escoles de dansa del territori, quan salta la música i Guille Vidal-Ribas es posa a ballar el robot. Francès es resisteix a ser tallada i comença a moure els braços rítmicament sense deixar de parlar. “Ja veieu que programo dansa, però que ballar no és el meu fort”, exclama amb humor.

Toca donar pas al tema de la cooperació territorial. Ens en parla Anna Potau, responsable de la programació de l’Ajuntament de Tremp i del seu “Projecte Plançó”. Potau confessa que la seva programació mai s’havia acostat al públic jove, però que gràcies al projecte se n’està consolidant un bon grup. La idea és generar grups de joves d’entre 12 i 20 anys als diversos municipis de l’Alt Pirineu i l’Aran, i dur-los als altres municipis perquè coneguin altres joves i gaudeixin de les arts escèniques a un preu molt econòmic. Els joves hi poden col·laborar de dues maneres: anant només a veure espectacles a altres municipis o bé programant al seu propi municipi. El projecte està sent tot un èxit, explica Potau, i avui dia ja hi ha joves que “fan de prescriptors a nous joves” i que ajuden a muntar les pròximes activitats del Plançó.

Núria Rodríguez, tècnica de Cultura de Sant Gregori, obre un altre meló cabdal: el de l’accessibilitat. Al seu petit municipi, l’han treballat en l’àmbit de la comunicació: gràcies a les subvencions de la Generalitat, estan podent fer la seva pàgina web més accessible, entre altres petites grans millores. Rodríguez, sintètica però precisa, té clar que l’objectiu és “anar facilitant, des de la nostra posició de privilegi, que els nostres teatres siguin accessibles per a la ciutadania”.

Si la cultura ha de ser accessible, també cal que sigui sostenible. Torna a pujar a l’escenari Toni Roviras, ara per parlar de sostenibilitat ambiental: “A Torroella ens presentem a totes les línies de subvenció. A totes!”, exclama amb orgull. Explica que l’equipament de l’Espai Ter es troba en procés de transformació energètica: després que la climatització s’espatllés, van decidir que no es tractava simplement de canviar les màquines, sinó d’aprofitar l’avinentesa per canviar-ho tot. Van demanar un fons Next Generation i la subvenció d’activitats complementàries de la Generalitat, i amb aquests recursos estan podent fer canvis per reduir la petjada ecològica. L’objectiu és assolir “una transformació energètica per a la consolidació cultural”; volen controlar les despeses energètiques, ser més respectuosos amb el medi ambient i aconseguir que l’Espai Ter sigui un model per a tot el territori. “Encara estem en procés, però n’estem molt satisfets”, afirma Roviras.

I acabem, last but not least, amb una línia tan primordial com la de la perspectiva de gènere, que tan treballada tenen a l’Ajuntament de Berga. Puja a l’escenari la seva tècnica de Cultura, Sara Simon, que comença la seva presentació reconeixent Sara Ramírez i Janira Vilana, el seu equip de treball. Donar visibilitat a les companyes també és sororitat. Berga, explica Simon, “vol anar un pas més enllà de la programació paritària”, i apostar per un teatre més feminista a través de debats postfunció (com el que es fa fer de l’obra Amors pel 25-N), d’un servei de ludoteca al teatre (que vol fomentar l’accés als espectacles entre les qui fan habitualment les tasques de cura) o de tallers d’igualtat per al personal del teatre, que n’està “molt agraït”. Una altra eina que han aplicat és el Punt Lila quotidià: tenim el costum de trobar-ne en festes o en espais d’oci nocturn, però Berga ha decidit instal·lar-ne un al vestíbul del teatre, on, més enllà de tenir-hi marxandatge, s’hi poden fer consultes i obtenir informació. La música i la dansa del duo de Transmissions entren en acció, i la presentació s’acaba. Quan Simon baixa de l’escenari, Guille Vidal-Ribas admet que li ha fet molta ràbia tallar aquest darrer parlament: “sovint les lògiques productives van en contra de la perspectiva de gènere”, lamenta.

L’activitat es tanca amb un torn obert de paraula, per resoldre dubtes, però sembla que no n’hi ha gaires. Toni Roviras convida tots els equipaments a treure’s la mandra de sobre i trobar el temps per sol·licitar les subvencions: “no cal inventar un projecte nou”, apunta, “tot allò que ja estigueu fent i encaixi dins les línies pot presentar-se a la subvenció”. Agnès Pros, coordinadora de la xarxa SPEEM de Girona, recorda els terminis de les subvencions complementàries d’enguany —estaran obertes del 5 al 24 d’abril—, i Vidal-Ribas llança la pregunta al públic: “Algú s’està plantejant presentar-s’hi?”. Silenci sepulcral. “Ah, esteu esperant el vermut de la una, oi?”. El riure del públic li dona la raó. Per bé que ara en sapiguem més, aplicar a una subvenció és una feina àrdua que encara no podem fer amb la panxa buida.