Crítiques del 7è Concurs de crítica infantil i juvenil

CATEGORIA INFANTIL

1r classificat: Biel Paino Prat

TÍTOL DE L’ESPECTACLE: Ella Balla

COMPANYIA: MoskitasMuertas            DIRECTOR: MoskitasMuertas

LLOC, DIA I HORA DE LA FUNCIÓ: Can Papasseit , Vilanova del camí. Diumenge 3 d’Abril del 2022 a les 15.30 h.

TÍTOL DE LA CRÍTICA: Ella balla però no calla

Aquesta obra de teatre titulada Ella Balla de la companyia MoskitasMuertas que es va fer el diumenge 3 d’Abril del 2022 a les 15.30 hores a Can Papasseit de Vilanova del Camí ha estat una de les obres de teatre que més m’han agradat perquè m’he sentit molt i molt identificat amb la protagonista. Tot i que he vist altres obres de teatre com per exemple; Sota Sola, Cu-cu, entre moltes altres més. Mai m’havia agradat tant una obra de teatre com aquesta perquè m’ha fet sentir-me identificat amb la protagonista. Aquesta obra explica la història sobre les fortaleses que s’amaguen dins de cada infant. És una obra de teatre que tracta sobre una nena anomenada Tea que no li agrada està asseguda ni quieta. No li agrada l’escola, la seva mare sempre la renya i ningú la compren. Finalment, descobreix que té un do que li agrada i se li dona molt bé ballar. Aquesta obra està basada en la infantesa de la coreògrafa Gillian Lyne però penso que podria esta basada en moltes i moltes persones. És una obra de teatre molt interessant ja que hi ha una barreja de molts elements; la música en directa de la mare de la Tea, el ball de la Tea, l’escenari molt bé aconseguit d'una classe d’una escola, la il·luminació en tot moment dels personatges, entre molts d’altres aspectes. També m’agradaria destacar un altre aspecte important a tenir en compte que tot i ser una obra per majors de 5 anys i jo en tinc 9 el final de l’obra vaig haver de demanar ajuda als meus pares perquè m'expliquessin que havia passat amb la Tea, la Bea i la Rita. Així doncs per acabar la meva crítica teatral de l’obra Ella Balla vull animar a tothom a veure-la i que comprovin si han tingut les mateixes sensacions i/o inquietuds que he tingut jo. En definitiva és important  anar al teatre perquè és font de coneixement, perquè la cultura és segura i perquè et diverteixes alhora que aprens.

 

2n classificat: Jan Méndez Navarro

TÍTOL DE L’ESPECTACLE: Dis_Order

Actor: Pere Hosta. Director: Jordi Aspa. Companyia: PereHosta

Lloc: Pista poliesportiva de l’escola Mare Diví Pastor.

Data: dissabte 2 d’Abril de 2022.

Hora: 19:00.

 

Només entrar el Pere ja estava fent teatre. Mentre esperavem que fos l’hora, el Pere estava medint l’escenari (el tros de pista), però es feia mal amb la cinta mètrica.

El Pere va relatar molt bé la vida quotidiana en una oficina: fent el padró, la separació,...

En tot moment, va fer riure a grans i petits. Gran part de l’obra va ser muda, només va parlar quan passava una llista imaginaria. Per això trobo que la comedia es pot fer tant parlant com sense parlar.

El Pere feia riure no per les accions que feia, sinó per com les feia. També es notava que portava anys fent-ho o és el que a mi em semblava.

La primera millora, és que s’haurien de reservar uns seients al davant pels infants de 0 a 12 anys. L’obra va ser molt entretinguda i divertida, però jo crec que tindria de interactua una mica més amb la gent.

La il·luminació no era la que hauria de ser, degut a que aquesta obra es tenia de fer a fora el carrer. Trobo que en la funció no hi va haver música, jo crec que si hi hagués hagut un pelet de música tot hauria sigut un pelet més graciós, entretingut i divertit, del que era.

 

3r classificat: desert

 

CATEGORIA JUVENIL

1r classificat: Júlia Bacardit Martínez

TÍTOL DE L’ESPECTACLE: Intempèrie

COMPANYIA: Eye 2030   DIRECTOR: Jordi Pérez Solé

LLOC, DIA I HORA DE LA FUNCIÓ: L’escorxador (sala gran), dia 1/4/22 a les 15:30h.

TÍTOL DE LA CRÍTICA: “Eye 2030”

 

“No siguis com ningú, ni vulguis ser com tothom”. Aquesta és una de les frases amb la que ens conviden a somiar els protagonistes de l’obra de teatre “Eye 2030” de la companyia Intempèrie. Aquesta obra parla sobre un futur just, net i millor per a nosaltres. Qüestiona molts aspectes de la vida i et fa reflexionar. Els protagonitzes ens expliquen el seu viatge per Estrasburg durant l’edició 2019 de Eye “European Young eye”. El projecte Eye, és un projecte on animen a joves d’Europa a participar activament en la vida democràtica europea i ofereixen plataformes en les que aquests joves puguin formar part del canvi.

Durant el viatge a Estrasburg als personatges els passen un seguit de coses, que faran que potser no siguin els mateixos, només els calia una idea per aconseguir parlar al parlament Europeu, i elle, un dels personatges, va ser capaç de trobar-ne una amb possibilitats d’aconseguir explicar-la a la seu d’Europa. Però les coses no són fàcils i menys per uns joves amb mentalitat innovadora amb ganes de canviar el món. Es pot notar l’evolució dels personatges al llarg de la història gràcies a les mogudes que els passen durant els fets.

Aquesta obra m’ha transmès bones sensacions ja que tracta de temes com el feminisme, la comunitat lgtbq+, el canvi climàtic, els polítics, la joventut, el present, entre d’altres. Trobo que aquests temes són poc tractats amb joves que estan en edat encara de desenvolupament, joves que potser encara no tenen del tot una pròpia opinió i per això és bo que no s’ocultin aquests temes.

Un altre dels aspectes positius a destacar és que durant l’obra hi havia fragments cantats i això permetia que l’obra fluís més i es fes més dinàmica. A més de les cançons hi havia moments gravats i imatges i vídeos del viatge que van fer, i això ajudava molt a imaginar-te l’escena.

“Vull viure un present sense selfies, sense haver-ho d’explicar.” Aquesta frase representa molt a la generació del present, ja que va tot el dia amb el mòbil amunt i avall, sentint-se amb la necessitat d’explicar-ho tot, per què clar “si no ho graves i ho penges és com si no hagués passat”.

D’altra banda, com a element més dens, t’arriba una allau de dades, i costa una mica processar-les totes. Tot hi així, crec que la informació que ens donen ens serà útil pel futur i ens fa qüestionar coses que potser fins ara no ens havien ni passat pel cap.

Cal felicitar als joves actors per la gran feina feta, ja que van fer una gran interpretació.

 

2n classificat: Berta Espín Giménez

TÍTOL DE L’ESPECTACLE: Intempèrie

COMPANYIA: Eye 2030         DIRECTOR: Jordi Pérez Solé

LLOC, DIA I HORA DE LA FUNCIÓ: 01-4-22 L’escorxador 15:30h

TÍTOL DE LA CRÍTICA:  Activisme a l’extrem

 

Aquesta obra comença de forma caòtica i confusa, explica la història d'un grup de teatre que viatja fins a Copenhagen per formar part de l'EYE on joves de tot el planeta tenen l'oportunitat de compartir les seves idees al món i realment ser escoltats. Aquesta escapada porta a la pèrdua d'un dels membres del grup l'Arco, qui té grans idees per poder millorar el benestar del planeta i de la gent que viu en ell, però no moltes ganes d'expressar-les.

EYE 2030 ens mostra un activisme a l'extrem, on bones idees amb intenció de canviar el món per al millor s'aparten tant del significat original que simplement es perd. Els tòpics sobre els quals es parlen en l'obra són molt extens des del canvi climàtic fins al feminisme. Com una persona que creu en aquests problemes i s’informa, en alguns moments de l'obra m'he sentit fins i tot ofesa amb la forma en la qual representava a la gent com jo, però si et fixes bé aquesta és la intenció de l'obra.

EYE 2030 vol fer veure als seus espectadors que tot a un extrem és dolent encara quan es creu que és per una bona causa i al mateix temps, sense tu mateix donant-hi compte informar-te d'aquests temes.

Com he mencionat al principi del text aquesta obra és confusa i difícil d'entendre, personalment crec que això està fet a propòsit. En intentar cobrir tants tòpics i plaer a tothom les coses paren de tenir significat, utilitzant paraules sense cap sentit, fen que sigui impossible saber la real intenció dels protagonistes i que volen aconseguir.

Per mi els personatges eren una mica la representació de diferents estereotips; l'obsessionada amb les xarxes socials, l'activista, la insegura...

Els actors han fet una bona feina en representar aquests personatges, cada un tenia la seva pròpia història, opinions i punt de vista de les situacions que ocorrien. En diferents situacions aquests personatges únics mantenien la seva opinió, fen possible descobrir més de cadascun.

Un dels aspectes que més m'ha agradat ha sigut l'ús de diferents formes artístiques com cantar i ballar. Usar cançons per representar com se senten els personatges i mostrar el que volen expressar al món a través d'un petit espectacle de dansa fet que es diferenciï d'altres. L'escenari canviava segons el que anava passant en la història fen ús de diferents objectes que donaven context i feien sentir l'actuació més fluida i interessant. També cal destacar un ús formidable de la il·luminació, indicant flashbacks, els pensaments d'un sol personatge o durant els moments on es feia servir la dansa per representar un tòpic.

Realment vaig anar a veure l'obra una mica a cegues sense saber el que em trobaria, l'obra era definitivament no el que m'esperava, això no vol dir que no m'hagi agradat.

EYE 2030 parla de coses de les quals no es parla normalment per la por de dir alguna cosa que ofengui o no tenir l'opinió "correcte". Crec que l'obra anima als espectadors a parlar d'aquests temes sense por i amb diferents punts de vista.

 

3r classificat: Lídia Alonso Reixachs

TÍTOL DE L’ESPECTACLE: Intempèrie

COMPANYIA: Eye 2030   DIRECTOR: Jordi_Pérez_Solé

LLOC, DIA I HORA DE LA FUNCIÓ: Escorxador d’Igualada (sala gran), 1/04/22 a les 15:30

TÍTOL DE LA CRÍTICA: Que som la generació z

Nosaltres realment sabem que ser o que hauríem de ser?

Intempèrie ens demostra com uns joves actors busquen el significat de la seva vida, i de la que ens envolta; per a fer això s’hauran de barallar amb totes aquelles suposades qüestions que oprimeixen el seu real ser, que s’esperen els altres d’ells i buscar aquella  tan desitjada gran idea que els diferenciarà en el món de l’espectacle. També ens parla sobre totes aquestes noves idees que sorgeixen en aquesta nova època, aquestes son la igualtat de gènere, el veganisme, la democràcia, les manifestacions,..., i ens contradiran el que s’espera d’aquesta generació.

A partir d’aquí puc dir que soc bastant ignorant respecte al teatre, però encara així puc assegurar que aquesta obra es tot el contrari del que s’espera d’una idea general del teatre, amb això hem refereixo es que m’ha transportat a un mon molt mes enllà del que imaginem amb teatre. A nivell d’història crec que hi havia tants temes que volien mostrar que un cop acabada l’obra necessites temps per poder assimilar tot el que ens volien dir, i això ho destaco positivament, crec que es una gran idea, per molt ambiciosa que sigui.

L’escenografia m’ha semblat molt adequada, i hem feia sentir com si estigues en un cinema. Les llums, la musica, els escenaris,..., formaven poc a poc el trencaclosques que formava aquesta obra.

Els actors es sentien com si realment fossin ells mateixos, feia una gran impressió de realisme, no semblaven incomodes en cap moment, i al moment d’acabar l’obra era quan hem vaig adonar del final d’aquests personatges.

Penso que aquesta es una bona proposta, i també ens demostra tota aquesta confusió que en algun moment sentim o sentirem.